El koto és un instrument de corda japonès d'origen xinès, similar a una cítara. Aquest instrument ha sigut utilitzat àmpliament no sols en l'interpretació de la música tradicional, sinó també en molts gèneres contemporanis.
Es va introduir des de la Xina durant la era nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe. Hi ha diversos tipus de koto:
El més tradicional de 13 cordes.
El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel músic Michio Miyagi (1894-1956).
Kotos de 23 y 30 cordes desenvolupades per una de les més famoses intèrpretes contemporànies, Keiko NOSAKA
Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels lenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruit durant els bombardeigs a Tòquio, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tòquio.
Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bambú ubicades sobre els dits pulgar, índex i medi de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretació: Yamada i Ikuta. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació i així fer ornamentació sobre uns sons.
Es va introduir des de la Xina durant la era nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe. Hi ha diversos tipus de koto:
El més tradicional de 13 cordes.
El Jushichigen (lit. "17 cordes), inventat pel músic Michio Miyagi (1894-1956).
Kotos de 23 y 30 cordes desenvolupades per una de les més famoses intèrpretes contemporànies, Keiko NOSAKA
Hachijugen (lit. 80 cordes) inventat per Michio Miyagi com un instrument cromàtic que pogués acoblar-se als requisits tècnics dels lenguatges musicals occidentals. Aquest va ser utilitzat en sols una composició del mestre Miyagi. Desgraciadament, l'únic instrument d'aquest tipus va ser destruit durant els bombardeigs a Tòquio, però existeix una còpia al Museu de Michio Miyagi (Miyagi Michio Kinenkan) a Tòquio.
Per a polsar el koto s'utilitzen tres ungles fetes de bambú ubicades sobre els dits pulgar, índex i medi de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia d'acord a l'escola d'interpretació: Yamada i Ikuta. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació i així fer ornamentació sobre uns sons.
0 comentarios:
Publicar un comentario